



Bueno canalla, suposo que ningú mira aquest blog (ben fet, és una pèrdua de temps, tot el que poeu aprendre llegint-vos el ho podeu aprendre veient nenes amb banyador a la piscina).
Well, right now I'll explain me about my live from Pierra Menta, at abril from now :D Bueno, per començar veureu unes foto de la Pierra perquè hos deleiteu, res, seguidament, vam anar a fer altres curses que em van anar prou bé vam acabar fen els 6ens, que recordi ara mateix, va ser amb l'andorrà Marc Riera, a la controverguda cursa de Certescan, on vam fer circuit llarg i la vam molt divertidament, després d'axió va venir la meva crisi, que va ser a Dachestein, a l'ultima prova de Copa del món on vaig fer 4r a la cursa i 4r finalment a la final de la Copa del món, d'aquesta hos ficaré alguna foto més, i remarcar que aquí va ser on em vai fotre el genoll en l'aire, on vaig tenir una distenció del lligament lateral intern i que al final, hores d'ara ja començo a tenir-ho millor pero en dubtes per arribar a aconseguir el màxim randiment, pero bueno, ja es veurà i finalment, la cuita el sol i la combinada de matadepera, curses que també podreu veure fotos i que va ser molt divertida i que va anar acompanyada del meu 6.5 de 1r de Batxillerat de l'Humanistic!!!
Res més a dir, una abraçada molt grossa i a reveure a tootss!!! ala i deixeu un comentari aviam si aconseguiexo el lloc on penjar-ho...
miércoles 8 de julio de 2009
De tan en tan va bé noo??!!!
lunes 9 de marzo de 2009
miércoles 25 de febrero de 2009
Relleus Genís
Aquí hos adjunto un video perquè vegeu la gran llaurada dels Relleus, va ser guapíssim, i tot el que va tenir de guapíssim va ser-ho de duríssim!
sábado 21 de febrero de 2009
VR + Relleus (Europeus)
Bueno, en tot cas he fict les fotos al revés, la primera és la dels relleus, la segona i la tercra arriban a la meta de la crono amb una lluita aferroissada que al final vaig guanyar!!miércoles 11 de febrero de 2009
Font Blanca '09
Bueno, vamos a seguir el protocolo de Issac, mi entrenador, y porquè no decirlo, el mejor entrenador de españa (su corredor es campeón de españa, empezando siendo el peor, pues quiere decir que el es el mejor entrenador ¿no?) da igual, para mí es el mejor del munda, HA!
Protocolo!
Bueno, yo ya me subí el Viernes para Andorra a casa de Marc Riera (2º Cadete) y nada, estubimos todo el viernes hasta tarde charlando de memeces y estuvimos toda la mañana del sábado jugando al WRC, pasandonos el Campeonato del Mundo que al final, acabé terminandolo yo, bueno, por la tarde ya me mudé en el Hotel Princep, allí al lado del Altitud, y la verdad es que fue todo muy bien, osea como siempre, eran las onze y estaba con la mochila por hacer y viendo LO CARTANYÀ, pero bien, bueno si, y aún no habia sacado la parafina de los skis, pero nada, yo dormí con Pedro (va a venir a los Europeos el Condenao) Bé bé bé Pere! y bueno, nos levantamos por la mañana, un dia de meirda y bueno,, todos pasamos por ahí, bueno una anécdota muy buena, vimos a los Suizos con la Viano, la nueva Mercedez, y Isaac tiene una y me acuerdo que era tracción trasera ya que el otro dia con el centro, cuando fuimos en Meranges, al Pic de la Carbassa, nos enganchamos en una Subida y me acuerdo que le patinaban sus ruedas traseras, el caso, estaban ahí todos los Suizos con el frio y la nieve poniendo cadenas al lado y yo iba con Oriol Montero y veo que ponen las cadenas delante, jajaja, desde la paella de encima veo como nosequién le mete la bulla al otro en francés, bueno bueno, dios que bueno, pos eso, ahí en el briffing sacando la cera de los skis y hasta las 11 pasadas no se sale, bueno, se sale y al final, un circuito como de MTB pero bueno, yo salgo con Guillem, quien voy siguiendo de cerca hasta que nos aliamos y empezamos ahora a tirar yo, después tu para adelantar al grupo que íbamos, íbamos de los 25 primeros, con Joan Torné, el Manel Peregrina y así, bueno, pues así que a las Zetas de la última subida, todos juntitos se me saca el esquí y Nil aprovecha para adelantar y nada, ya deje de sufrir, al fin y al cabo, y mira así entramos, echos una mierda y nada, después fui con mi hermano para darle pieles y para ir un ratito con él, tengo que decir que iba súper rápido con los skis que llevaba, y nada, una carrera dura y divertida, me godió no ganar a ningúna chica pero bueno, ya se sabe, donde las dan las toman diuen eeh! Pos eso, esto es mi carrera y al final quedamos así!
domingo 1 de febrero de 2009
Si, em dic genis i estic bastan desfeet!
miércoles 28 de enero de 2009
Humil i gran!

Val la pena passar-se i veure-ho, el 14 de febrer es complirà el 5è any de la seva mort, la mort de l'home més gran del món, i sí, el meu ídol, i no sabeu to l'ho orgullós que estic de ser-ho i de que aquest home, hagi marcat tota la meva infància i tan a la meva vida com molta altre gent que em podría envoltar malgrat tot el que s'ha arribat a dir d'ell, hos hi introduiré una miqueta:
Es diu Marco Pantani, i neix el gener del 1970 en una família completament dedicada a les fàbriques tèxtils del Piemonte (Itàlia) aquesta juntament amb Aosta i la Lomabradia són unes de les regions del nord de Italia i que estan en ple Alps, doncs aquella area, va ser impulsat per als innovadors burgesos italians, on va notar-se un dels grans booms febrils, on la Industria téxtil va tenir més força, la questió, la seva família mai s'havia mogut de davant dels telers, fins que neix Marco, qui amb 12 anys treballava amb la famíla del jefe de la fàbrica on treballaven els seus pares, transportant amb un tricicle, formatges de 12 kilos, als 14 anys comença a entrenar i a competir amb una bicicleta de carretera de pinyo fixe i per variar guanya, a partir d'aquí, començarà la vida d'un dels paios més grans del ciclisme de tots els temps, actualment, anomenat el millor escalador del món! (per mí el millor del món i de tots els temps!). Bueno la questió és que el tio amb 22 anys (edat molt precós contant que va ser un dels anys amb més repercussió mediàtica amb el ciclisme és a dir, amb molta gent amb molt nivell) puja amb l'equip Carrera (actualment marca de cuadres personalitzats) i es fa amb 12 talls de la Paris-robeaux i 5 setmanes més tart amb Courchevel, Aspen, Galibier, Iseran, St Bernat i algún més, en molts d'aquests colls, ell té récord d'ascensió i molts d'altres, no fa massa temps que l'hi han tret el rècord en el Tour, la primera cursa per etapes que realitza un apassionat, a partir de aquí, molts sabreula seva hiòria però no és fins a 2002, on se'l acusa per un metge esportiu francés de deopatge (Epo de 1a generació) i hem de tenir en conte que ara ja, el ciclisme conviu amb una gran despoblació i immigració de l'esport (no només del ciclisme sinó de tots els esports de resistència en general) doncs a finals de 2001 Pantani és acusat sense fonaments i queda la denúncia com a cas penjat, aquest metge, a part de ser un dat pel cul, era un dels millors metges que tenía la Francesa de Ciclisme, i no ens enganyarem, era un bon metge, un home que va diagnosticar i solucionar moltes lesions i malalties que eren només petides els esportistes, és a dir, que era bo (ara no sé com collons es diu). El següen t any, Pantani corría a les files de l'equip italià Mercatone Uno-Bianchi, on, als controls anti-doping pro tour, se'l acusarà (aquests cop amb tots els fonaments del món) per al mateix metge francés de Consumidor de Epo de 1a Generació, aixó el penelitzà per dos anys, que perdoneu-me però es fa la sentència de mort, Pantani era un tio de 168 centímetres i de 54 kg, el converteix en un Pau Camon, un gran escalador, però més tart, després de la panalització de dos anys fora del Ciclimse professional, al retorn, amb 62 kg, i, en un campionat d'itàlia per equips, se'l tornarà a diagnosticar dopatge i l'hivern de 2004, una vegada firmada la penalització, una setmana després, se'l troben mort per sobredossis a un Hotel amb la carta de penalització a la mà.
Només em queda dir que, el Pirata mai no morirà perquè sempre serà present dins meu! Vuola Pirata, Vuola!
Genís Zapater

