Bueno, Espot, per començar em va encantar arribar i trobar-me amb l'Izaskun i en Fermín, va ser un puntàs, va ser una descàrrega de nervis brutal... VISCA L'IZASKUN! ella sempre fa veure lo bo de les coses i que a la fi i al cap, no sóm ningú, i que si estem aquí és per dos objectius, desfer-nos i pasar.nos ho bé!Aviam la carrera: la veritat és que bastant malament, a la sortida ja vaig veure que anant a Gas donat em quedava massa enrere, bueno, la meva intel.ligència limitadeta ja em va fer pensa en que eren el pes de més del material. Bueno vaig pensar: Ja recuperaré... I així vaig anar fent, vaig anar fent vaig anar fent fins a ficarme entre un grup que es va fer davant i un altre, ens aviam envelantonat l'Alfons Gastón i jo (el padri al final me la va cardar ben cardada) i vam poder arribar a trepitjar-li els telons al grupet perseguidor però, la vaig liar quan em vaig canviar de traça i em vaig ficar derrere d'un que em va desfer a canvis de ritme per culpa dels pals, bueno, de fet ell també va petar però jo més... bueno, el fet va ser de seguir cardant-li xixa, i al pla vaig perdre un gupet que hi havia en Sedurní i tot de gent així de la cantera... em va saber greu, va ser quan em va agafar l'Igansi que vaig dir NO!!!! prou ja, i em vaig posar a patir al màxim, va molar que te cagas perquè etava patint moltíssim i em dona l'impressió que no ens moviem (però s clar...) i res, L'ignasi a les Z va ser on em va deixar, i aleshores va ser on no em va abançar un i vaig dir que prou, vaig anar fent totes les Z derrere d'un i al final, quan va arribar el pla final em vaig fotre a patinar el màxim de ràpid que podia, si em quedava quelcom a dins, allà o deixava anar!!!! i sisi, vaig poder tornar a cardar tot el grupet de devant aquell, Si us he de ser sinser anava amb la calculadora posada amb que no m'agafessin els júniors (vaig aconseguir-ho!!) al final els hi vai fotre un bon tou i tot. De fet, mirant les fotos he vist que vaig ser el primer plàstic en arribar a la meta (les de'n Javi no conten).
Mira, si us he de ser sincer, el problema va ser, penso, que em vaig quedar molt tapat a la sortida i vag voler fer la feina massa ràpid, al principi vaig começar a anar a fondo al muru primer i em vaig desfer viu... I tot va passar factura... Putus padrins que me la van cardar tots...
Bueno ja és això m'imagino!
Bueno, ara ja a pensar amb Gavarnie!
A gas donat i a descansar que ara mateix em sento desfet!!!
Apasiaaau, una abraçaa a tots!!!
