jueves, 10 de febrero de 2011

skiadors.cat



Bueno, aprofito avui, primer dia de la concentració de joves (i alguna que altra senior com la Gemma Arrows i la Marta Pobleta-Riba) a Baqueira per presentar-vos una nova fita lograda per l'esquí de muntanya Català i que estic ben segur que d'aquí dos dies la projecció començarà a ser internacional.
Parlem d'una pàgina web promoguda per el reconegut skiador que ha transcorregut per grans dels paratjes de la muntanya anomenat Toni Elias de Matadepera, i un altre gran skiador que s'ha encarregat del tema informatic i que també a rodat per mars i muntanyes amb els seus skis, amb una gran experiencia tan en el món amateur com en el de competició és l'Albert Pérez, de Matadepera també (és que els de Matadepera som els millors collons!)
Doncs això, aquesta gent han promogut una pàgina web que serà la nova Meca de l'esquí de Muntanya Català amb totes les seves facetes tan el de dominguereix, el de competició i el de... el d'algun altre vamos!
Aleshores aquesta gent ha impulsat una web on poder participar i documentar-nos, estar informat sobre calendari, méteo, condicions de neu per indrets... I sobretot on ajuntarnos, poder-nos unir i estar en contacte. Això és quelcom súpernecesari i que l'esquí català li manca i aquesta gent ho han aconseguit!!
Per això demano que començem a impolsar-la, amants de la muntanya i l'esport en general, aquesta nova meta que s'ha creat i que entre tots la durem a port!
Salut!!

Genís Zapater

lunes, 31 de enero de 2011

Cursa Mon-rodon '11


Hola que tal?! Bueno, anem a fer una miqueta de crònica de la cursa de Mont-Rodon no?! Bueno, esperuvos un moment que he d'anar a buscar el pa que la jaja s'enfada...

Ja ho tenim! Res, tot comença fa dos setmanes quan sé que aquest finde no hi ha carrea de esquí... i dic collons! per fi un finde a casa i amb la Martolineta... I res, dit i fet, quan toca el finde, vaig baixar (si us he de ser sincer, ho esperava amb candeletes... duia ja... no ho sé... primer a Briançon, a la Copa del Món de Pelvoux, després cap al Campionat d'espanya de VR a Espot, aleshores va tocar anar a córrer a Gavarnie l'altre copa del món... i després... aquí vam poder baixar enlloc d'anar a córrer l'alti toy! a gavarnie (una altre vegada) bueno, a Luz...

I res, doncs quan vam arribar vam trobarnos amb el fregao de la cursa de matadepera... 500 INSCRITS!!!!! amics, enemics, companys, descompanys... uuui la óstia de gent... i res tu, doncs i anirem, ni que sigui a treure el cap... collons si hi vaig anar... Vaig pensar (no vaig pensar res, és el que em van dir l'Arnau i l'Isaac) aniràs poc a poquet... i res, jo no en sé d'anar poc a poc... sortim i ens fem un grup a devant... molt divertit, sobretot la sensació d'anar a fondo, per la baixada del principi d'asfalt i anar veient com els primers et van treient... collons si que corren, però res, al cap d'un moment s'entra a la muntanya, comença a haver-hi pujades i la distància entre el grup de devant i jo s'estanca, i s'augmenta entre jo i el grup del radere... més igual, jo aniré fent... i sisi.. al pla, ens quedem així a uns metres i res, vec que els puc agafar però... no ho faig, són 10 metres, m'ajuden, els controlo jo no ells a mi... m'anava bé... hi havia el Lito, en trabaletti i dos distrets que ràpid van anar a la cua i dos més dels runners del berguedà que anaven molt fins... res, començem a pujar i vinga anar fent... el grup de devant s'allarga i jo els vaig agafant i liquidant, primer un, després l'altre... i anar fent... fins ficarme segon... arribo a dal de la muntanya segon (la mar de bé) i començem a baixar... i em mentenc segon encara que m'agafen... i res, quedem un dels runners del berguedà i en trabaletti. I el pitjor que ens podia passar... anar tres de junts, és a dir, en grup, i encara pitjor, amb el primer sol i davant... (quin paio el primer, no va mirar enrere en cap moment) i res, la distància amb el primer cada cop era més curta i cada cop veia que em quedava un "as" sota la màniga... em cadava una última cargoladeta (sembla mentida... mitjana de 3.40 el km) i res, a gas donat amb dos collons, ens plantem amb un ritme per mi comodillo a l'asfalt que ens duria a meta... 2 km per meta, i dic calla, allà al cruze de sorra l'apreto... i una merda, tu que salta el que anava 4r del runners i li manxa castanya, agafa l'altre que estava davannt i inclús l'esprinta i el guanya... i res, jo arribo tercer, amb avantatge d'en trabal amb l'as sota la màniga i bahs... pa na...

I res, tot molt bé... ara llàstima que tinc les cames que no sé si són bigues de ferro o cames de veritat!


Bueno, moltíssimes mercés ia reveure famíli!!!


martes, 18 de enero de 2011

Campionat d'Espanya a Espot



Bueno, Espot, per començar em va encantar arribar i trobar-me amb l'Izaskun i en Fermín, va ser un puntàs, va ser una descàrrega de nervis brutal... VISCA L'IZASKUN! ella sempre fa veure lo bo de les coses i que a la fi i al cap, no sóm ningú, i que si estem aquí és per dos objectius, desfer-nos i pasar.nos ho bé!Aviam la carrera: la veritat és que bastant malament, a la sortida ja vaig veure que anant a Gas donat em quedava massa enrere, bueno, la meva intel.ligència limitadeta ja em va fer pensa en que eren el pes de més del material. Bueno vaig pensar: Ja recuperaré... I així vaig anar fent, vaig anar fent vaig anar fent fins a ficarme entre un grup que es va fer davant i un altre, ens aviam envelantonat l'Alfons Gastón i jo (el padri al final me la va cardar ben cardada) i vam poder arribar a trepitjar-li els telons al grupet perseguidor però, la vaig liar quan em vaig canviar de traça i em vaig ficar derrere d'un que em va desfer a canvis de ritme per culpa dels pals, bueno, de fet ell també va petar però jo més... bueno, el fet va ser de seguir cardant-li xixa, i al pla vaig perdre un gupet que hi havia en Sedurní i tot de gent així de la cantera... em va saber greu, va ser quan em va agafar l'Igansi que vaig dir NO!!!! prou ja, i em vaig posar a patir al màxim, va molar que te cagas perquè etava patint moltíssim i em dona l'impressió que no ens moviem (però s clar...) i res, L'ignasi a les Z va ser on em va deixar, i aleshores va ser on no em va abançar un i vaig dir que prou, vaig anar fent totes les Z derrere d'un i al final, quan va arribar el pla final em vaig fotre a patinar el màxim de ràpid que podia, si em quedava quelcom a dins, allà o deixava anar!!!! i sisi, vaig poder tornar a cardar tot el grupet de devant aquell, Si us he de ser sinser anava amb la calculadora posada amb que no m'agafessin els júniors (vaig aconseguir-ho!!) al final els hi vai fotre un bon tou i tot. De fet, mirant les fotos he vist que vaig ser el primer plàstic en arribar a la meta (les de'n Javi no conten).
Mira, si us he de ser sincer, el problema va ser, penso, que em vaig quedar molt tapat a la sortida i vag voler fer la feina massa ràpid, al principi vaig começar a anar a fondo al muru primer i em vaig desfer viu... I tot va passar factura... Putus padrins que me la van cardar tots...
Bueno ja és això m'imagino!
Bueno, ara ja a pensar amb Gavarnie!
A gas donat i a descansar que ara mateix em sento desfet!!!

Apasiaaau, una abraçaa a tots!!!