Hola que tal?! Bueno, anem a fer una miqueta de crònica de la cursa de Mont-Rodon no?! Bueno, esperuvos un moment que he d'anar a buscar el pa que la jaja s'enfada...
Ja ho tenim! Res, tot comença fa dos setmanes quan sé que aquest finde no hi ha carrea de esquí... i dic collons! per fi un finde a casa i amb la Martolineta... I res, dit i fet, quan toca el finde, vaig baixar (si us he de ser sincer, ho esperava amb candeletes... duia ja... no ho sé... primer a Briançon, a la Copa del Món de Pelvoux, després cap al Campionat d'espanya de VR a Espot, aleshores va tocar anar a córrer a Gavarnie l'altre copa del món... i després... aquí vam poder baixar enlloc d'anar a córrer l'alti toy! a gavarnie (una altre vegada) bueno, a Luz...
I res, doncs quan vam arribar vam trobarnos amb el fregao de la cursa de matadepera... 500 INSCRITS!!!!! amics, enemics, companys, descompanys... uuui la óstia de gent... i res tu, doncs i anirem, ni que sigui a treure el cap... collons si hi vaig anar... Vaig pensar (no vaig pensar res, és el que em van dir l'Arnau i l'Isaac) aniràs poc a poquet... i res, jo no en sé d'anar poc a poc... sortim i ens fem un grup a devant... molt divertit, sobretot la sensació d'anar a fondo, per la baixada del principi d'asfalt i anar veient com els primers et van treient... collons si que corren, però res, al cap d'un moment s'entra a la muntanya, comença a haver-hi pujades i la distància entre el grup de devant i jo s'estanca, i s'augmenta entre jo i el grup del radere... més igual, jo aniré fent... i sisi.. al pla, ens quedem així a uns metres i res, vec que els puc agafar però... no ho faig, són 10 metres, m'ajuden, els controlo jo no ells a mi... m'anava bé... hi havia el Lito, en trabaletti i dos distrets que ràpid van anar a la cua i dos més dels runners del berguedà que anaven molt fins... res, començem a pujar i vinga anar fent... el grup de devant s'allarga i jo els vaig agafant i liquidant, primer un, després l'altre... i anar fent... fins ficarme segon... arribo a dal de la muntanya segon (la mar de bé) i començem a baixar... i em mentenc segon encara que m'agafen... i res, quedem un dels runners del berguedà i en trabaletti. I el pitjor que ens podia passar... anar tres de junts, és a dir, en grup, i encara pitjor, amb el primer sol i davant... (quin paio el primer, no va mirar enrere en cap moment) i res, la distància amb el primer cada cop era més curta i cada cop veia que em quedava un "as" sota la màniga... em cadava una última cargoladeta (sembla mentida... mitjana de 3.40 el km) i res, a gas donat amb dos collons, ens plantem amb un ritme per mi comodillo a l'asfalt que ens duria a meta... 2 km per meta, i dic calla, allà al cruze de sorra l'apreto... i una merda, tu que salta el que anava 4r del runners i li manxa castanya, agafa l'altre que estava davannt i inclús l'esprinta i el guanya... i res, jo arribo tercer, amb avantatge d'en trabal amb l'as sota la màniga i bahs... pa na...
I res, tot molt bé... ara llàstima que tinc les cames que no sé si són bigues de ferro o cames de veritat!
Bueno, moltíssimes mercés ia reveure famíli!!!
