viernes, 12 de septiembre de 2008

Enbaso a Castellfollit del Boix


Bueno, per als que no sàpiguen que és una Enbaso, els hi faré una breu introducció.
Una Ebaso és una copa de carreres de Mountain bike XC, tipu la Copa Catalana, l'Open Barcelona, El Trofeu Caixa Girona etc... Però la gràcia d'aquestes carreres a part de la que a mi em va agrada més és el circuit. Aviam, és una carrera d'aproximadament uns 35 kilòmetres que la peculiaritat que s'hi dóna és que és d'una sola volta, és un recorregut d'una volta per tant, si no ets d'allà i no et coneixes la zona doncs vas totalmrnt deixat de la mà de déu perqué no saps ni el quilometratge, ni la posició ni res de res...
I més a més, al menys per a mi aquella carrera va tenir un altre significat que ara mateix, després de la carrera te'n adones de que és molt beneficiós, m'explicaré; jo, avans de córrer, de començar una carrera jo el que feia era posar-me molt però molt nerviós. Involuntàriament, vull dir no ho feia pas expressament però ho passava molt però molt malament per la simple tonteria de córrer. Ara mateix, després d'haber anat a una carrera amb el Team Royo (en Marc Royo i En Ricardo Royo (són pare i fill i són els meus veïns)) bueno, o jo els seu veï esclar, depen de com t'ho miris, és igual el cas és que, anar am ells i veure que inflavaloraben tan la carrera (que a la fi i el cap mno és res més que una tonteria) ja que tu vas allà a disfrutar d'alló ¿no? de competir i de sobretot de la bici amb estat pur, AL TEMA! Doncs que anar amb ells dos a córrer va ser tan divertit que per a mi va ser la millor carrera a la que vaig anar mai, (més a més doble premi ja que vaig disfrutar com ningú de la carrera però també ara he vist a les classificacions que hi habia un error i que he guanyat a júnior SISISI!!! VAIG GUANYAR!! després de 1 mil.lió d'anys sense competir amb bici vaig guanyar!! Corrent contra totes les bèsties de la Copa Catalana XC i tota la mel d'aquí Catalunya. Doncs aixó que haber anat amb ells a córrer, a part que em van convidar, doncs em van ensenyar una gran lliçó en el món de l'esport que va ser aquesta... i que es molt difícil de trobar gent que realment li visqui com ho fan ells i com aquell dia vaig poder-ho fer jo, res més, només donar les gràcies a aquelles fieres per deixar-me anar amb elles, per ensenyar-me tot aixó i també, per haber pogut anar amb unes persones que estratosféricament i a base dels anys i de les pallisses amb aixó arriben a saber tant d'aquella màquina que funciona a base de màquines simples i que ens arriba a dónar tan plaer cavalgar les muntanyes sobre seu...

Moltíssimes mercés Marc i Ricardo Royo!

Moltes mercés Ricardo i Marc!