Val la pena passar-se i veure-ho, el 14 de febrer es complirà el 5è any de la seva mort, la mort de l'home més gran del món, i sí, el meu ídol, i no sabeu to l'ho orgullós que estic de ser-ho i de que aquest home, hagi marcat tota la meva infància i tan a la meva vida com molta altre gent que em podría envoltar malgrat tot el que s'ha arribat a dir d'ell, hos hi introduiré una miqueta:
Es diu Marco Pantani, i neix el gener del 1970 en una família completament dedicada a les fàbriques tèxtils del Piemonte (Itàlia) aquesta juntament amb Aosta i la Lomabradia són unes de les regions del nord de Italia i que estan en ple Alps, doncs aquella area, va ser impulsat per als innovadors burgesos italians, on va notar-se un dels grans booms febrils, on la Industria téxtil va tenir més força, la questió, la seva família mai s'havia mogut de davant dels telers, fins que neix Marco, qui amb 12 anys treballava amb la famíla del jefe de la fàbrica on treballaven els seus pares, transportant amb un tricicle, formatges de 12 kilos, als 14 anys comença a entrenar i a competir amb una bicicleta de carretera de pinyo fixe i per variar guanya, a partir d'aquí, començarà la vida d'un dels paios més grans del ciclisme de tots els temps, actualment, anomenat el millor escalador del món! (per mí el millor del món i de tots els temps!). Bueno la questió és que el tio amb 22 anys (edat molt precós contant que va ser un dels anys amb més repercussió mediàtica amb el ciclisme és a dir, amb molta gent amb molt nivell) puja amb l'equip Carrera (actualment marca de cuadres personalitzats) i es fa amb 12 talls de la Paris-robeaux i 5 setmanes més tart amb Courchevel, Aspen, Galibier, Iseran, St Bernat i algún més, en molts d'aquests colls, ell té récord d'ascensió i molts d'altres, no fa massa temps que l'hi han tret el rècord en el Tour, la primera cursa per etapes que realitza un apassionat, a partir de aquí, molts sabreula seva hiòria però no és fins a 2002, on se'l acusa per un metge esportiu francés de deopatge (Epo de 1a generació) i hem de tenir en conte que ara ja, el ciclisme conviu amb una gran despoblació i immigració de l'esport (no només del ciclisme sinó de tots els esports de resistència en general) doncs a finals de 2001 Pantani és acusat sense fonaments i queda la denúncia com a cas penjat, aquest metge, a part de ser un dat pel cul, era un dels millors metges que tenía la Francesa de Ciclisme, i no ens enganyarem, era un bon metge, un home que va diagnosticar i solucionar moltes lesions i malalties que eren només petides els esportistes, és a dir, que era bo (ara no sé com collons es diu). El següen t any, Pantani corría a les files de l'equip italià Mercatone Uno-Bianchi, on, als controls anti-doping pro tour, se'l acusarà (aquests cop amb tots els fonaments del món) per al mateix metge francés de Consumidor de Epo de 1a Generació, aixó el penelitzà per dos anys, que perdoneu-me però es fa la sentència de mort, Pantani era un tio de 168 centímetres i de 54 kg, el converteix en un Pau Camon, un gran escalador, però més tart, després de la panalització de dos anys fora del Ciclimse professional, al retorn, amb 62 kg, i, en un campionat d'itàlia per equips, se'l tornarà a diagnosticar dopatge i l'hivern de 2004, una vegada firmada la penalització, una setmana després, se'l troben mort per sobredossis a un Hotel amb la carta de penalització a la mà.
Només em queda dir que, el Pirata mai no morirà perquè sempre serà present dins meu! Vuola Pirata, Vuola!
Genís Zapater
